abromàreu

Potser volíeu: abromareu

Català

Verb

abromàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de abromar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb abromar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bro·mà·reu (4)
• Anagrames: aombrareu, aombràreu