abromares

Català

Verb

abromares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abromar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abromar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bro·ma·res (4)
• Anagrames: abromar-se, aombrares, emborsara, emborsarà, esbromara, esbromarà