abromau

Català

Verb

abromau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de abromar-se.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb abromar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bro·mau (3)
• Anagrama: aombrau