acens

Català

Verb

acens

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de acensar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cens (2)
• Anagrames: acnes, ànecs, asenc, canes, Canes, canse, casen, Censà, encàs

Català antic

• Etimologia: Del llatí ecce inde.

Adverbi

acens

1. aquí, per aquí

Antònims

• allens

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB