Català

modifica
Oriental:  central /ə.kɫuˈfa/
balear /ə.kɫoˈfa/, /ə.kɫuˈfa/
Occidental:  nord-occidental /a.kɫoˈfa/
valencià /a.kɫoˈfaɾ/, /a.kɫoˈfa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: aclofà
  • Etimologia: Incerta. Probablement d’un preromà cuflare, segle XIX.

aclofar trans., pron. ‎(pronominal aclofar-se)

  1. (pronominal) Deixar-se anar de cul a terra fins a asseure's.
  2. (pronominal) Deixar-se anar sobre un seient.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: aclofo, aclofa, aclofem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1