aconhortessi

Català

Verb

aconhortessi

1. (col·loquial septentrional, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb aconhortar.
2. (col·loquial septentrional, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb aconhortar.

Variants

• [1] aconhortés, aconhortàs, aconhortara
• [2] aconhortés, aconhortàs, aconhortara