adargue

Potser volíeu: adargué

Català

Verb

adargue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adargar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adargar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adargar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb adargar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dar·gue (3)
• Anagrames: agradeu, aguarde, erugada