adavante

Català

Verb

adavante

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adavantar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adavantar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adavantar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb adavantar

Variants

• [1] adavanto, adavanti, adavant
• [2] adavanti
• [3] adavanti
• [4] adavanti

Miscel·lània

• Síl·labes: a·da·van·te (4)
• Anagrama: atendava