afame

Català

afame

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afamar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afamar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afamar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb afamar.