afartàieu

Català

Verb

afartàieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de afartar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·far·tà·ieu (4)
• Anagrames: afaitareu, afaitàreu