afarteguessen

Català

Verb

afarteguessen

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb afartar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·far·te·gues·sen (5)
• Anagrama: atrafeguessen