afer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əˈfer/, balear /əˈfe/

Occidental: /aˈfeɾ/

• Rimes: -eɾ
• Etimologia: De a ‎(preposició) i fer, segle XIII.

Nom

afer m. ‎(plural afers)

1. Cosa rellevant a fer.
2. (política) Esdeveniment o fet de repercussió notable.
3. Ocupació que requereix treball o atenció.
4. Relació amorosa esporàdica o mantinguda en privat.

Sinònims

• (ocupació) quefer

Traduccions

Cosa a fer

• Anglès: affair ^(en)
• Castellà: asunto ^(es)

• Esperanto: afero ^(eo)
• Francès: affaire ^(fr)

Ocupació

• Anglès: affair ^(en)
• Castellà: quehacer ^(es)

• Esperanto: afero ^(eo)
• Francès: affaire ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fer (2)
• Anagrames: faré, fera

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot