Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.fi.neˈɣe.ses/
  • Rimes: -eses

afineguesses

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb afinar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] afinessis, afinesses, afinassis, afinasses o afinares.