afitore

Català

Verb

afitore

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afitorar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afitorar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afitorar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb afitorar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fi·to·re (4)
• Heterograma de 7 lletres (aefiort)
• Anagrames: atrofie, foteria