afix
CatalàModifica
AdjectiuModifica
a·fix m. (femení afixa, plural masculí afixos, plural femení afixes)
- Que s'ha fusionat o agafat fortament a una altra cosa.
TraduccionsModifica
NomModifica
a·fix m. (plural afixos)
- (gramàtica) Morfema que es fusiona amb una paraula o la seva arrel per formar-ne una altra. Un afix pot ser un prefix, un sufix, un interfix o un infix.
- (matemàtiques) Punt del pla assenyalat per les components, en la notació cartesiana, d'un nombre complex, que fan la funció de coordenades.
- (matemàtiques) Nombre complex al que fa referència l'accepció anterior.
Compostos i expressionsModifica
- afix aspectiu o apreciatiu: en gramàtica, afix derivatiu que afegeixen a la paraula informació sobre la percepció de l'element al que fan referència. Poden ser augmentatius o diminutius, afectius o pejoratius.
- Super- i -et són dos afixos apreciatius, l'un és prefix i l'altre sufix.
- afix derivatiu: en gramàtica, aquell que permet la derivació pròpia d'una paraula.
- afix flexiu: en gramàtica, aquell que permet la flexió d'una paraula.
- afix significatiu: en gramàtica, afix derivatiu que canvia el significant de la paraula i en molts casos també la categoria gramatical. Per exemple, els negatius creen la paraula oposada i els d'adjectivació transformen un nom (o mots d'altres categories) en adjectius.
TraduccionsModifica
Morfema
VerbModifica
a·fix
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Categoria:Afixos
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, GEC
RomanèsModifica
NomModifica
afix n. (plural afixe)
Declinació | ||||
Cas | Singular | Plural | ||
Indefinit | ||||
Nom. acc. | un | afix | niște | afixe |
Gen. dat. | unui | afix | unor | afixe |
Definit | ||||
Nom. acc. | afixul | afixele | ||
Gen. dat. | afixului | afixelor | ||
Vocatiu | afixule afixe |
afixelor |
- (gramàtica) afix