afronte

Potser volíeu: afronté

Català

Verb

afronte

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afrontar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afrontar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afrontar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb afrontar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fron·te (3)
• Heterograma de 7 lletres (aefnort)
• Anagrames: entafor, foteran, ofrenat, orfenat