agrege

Català

agrege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de agrejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb agrejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb agrejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb agrejar.