ajuntàreu

Potser volíeu: ajuntareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ʒunˈta.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /a.ʒunˈta.ɾew/, valencià /a.d͡ʒunˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

ajuntàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ajuntar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ajuntar.