al·lucinar


Català
Modifica

Oriental: central /əɫ.ɫu.siˈna/, /ə.ɫu.siˈna/, balear /əɫ.ɫu.siˈna/
Occidental: nord-occidental /aɫ.ɫu.siˈna/, /a.ɫu.siˈna/, valencià /aɫ.ɫu.siˈnaɾ/, /a.ɫu.siˈnaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: al·lucinà
  • Etimologia: Del llatí hallūcināri ‎(«enganyar-se, vagar mentalment amb falses imatges»), segle XIX, format per la confluència del terme grec αλύειν ‎(alúein, «anar sense rumb») i el terme llatí lux ‎(«llum»).

VerbModifica

al·lucinar intr., trans.

  1. (intransitiu) Veure o percebre coses inexistents considerant-les com a reals.
  2. (transitiu) Trobar quelcom increïble.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: al·lucino, al·lucina, al·lucinem

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: al·lu·ci·nar (4)
  • Anagrama: lliurança

Vegeu tambéModifica