alarme

Potser volíeu: Alarme, alarmé

Català

Verb

alarme

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alarmar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alarmar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alarmar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb alarmar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lar·me (3)
• Anagrames: alarem, alàrem, amelar, armela

Romanès

Nom

alarme

1. forma plural de alarmă
2. genitiu i datiu indefinit singular de alarmă