alene

Potser volíeu: Alène

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈɫe.ne/

Verb

alene

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alenar.

   Forma valenciana: [jo] aleno, alene, alèn o aleni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alenar.

   [Que jo] aleni o alene.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alenar.

   [Que ell/ella/vostè] aleni o alene.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb alenar.

   Aleni o alene [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·le·ne (3)
• Anagrama: Elena

Romanès

Nom

alene

1. forma plural de alenă
2. genitiu i datiu indefinit singular de alenă