Català

modifica

alentigueren

  1. (col·loquial balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de alentir.
  2. (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb alentir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·len·ti·gue·ren (5)
  • Anagrama: enaltigueren