alienare

Potser volíeu: alienaré

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /a.ljeˈnaː.re/
• Etimologia: Del llatí alienare.

Verb

alienare trans. ‎(pronominal alienarsi)

1. alienar

Conjugació

Primera conjugació tema a, auxiliar avere

Formes no personals	present			passat
infinitiu	alienare			avere alienato
gerundi	alienando			avendo alienato
participi	alienante			alienato
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	alieno	alieni	aliena	alieniamo	alienate	alienano
imperfet	alienavo	alienavi	alienava	alienavamo	alienavate	alienavano
passat	alienai	alienasti	alienò	alienammo	alienaste	alienarono
futur	alienerò	alienerai	alienerà	alieneremo	alienerete	alieneranno
condicional	alienerei	alieneresti	alienerebbe	alieneremmo	alienereste	alienerebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	alieni	alieni	alieni	alieniamo	alieniate	alienino
imperfet	alienassi	alienassi	alienasse	alienassimo	alienaste	alienassero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		aliena, non alienare	alieni	alieniamo	alienate	alienino

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lie·nà·re (4)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.lɪ.eːˈnaː.rɛ/

Verb

aliēnāre

1. infinitiu del present actiu de aliēnō

Romanès

• Etimologia: Del verb aliena.

Nom

alienare f. ‎(plural alienări)

1. alienació

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(o)	alienare	alienarea	(niște)	alienări	alienările
Genitiu-datiu	(unei)	alienări	alienării	(unor)	alienări	alienărilor
Vocatiu		alienare			alienări