alienar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɫi.əˈna/
Occidental:	nord-occidental /a.ɫi.eˈna/
	valencià /a.ɫi.eˈnaɾ/, /a.ɫi.eˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: alienà
• Parònim: alinear
• Etimologia: Del llatí alienare, derivat de alienus ‎(«aliè»).

Verb

alienar trans., intr. pron. ‎(pronominal alienar-se)

1. Passar o entregar a altre el domini d'alguna cosa.
2. Treure a algú de si, privar-lo de l'ús de la raó o dels sentits.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	alienar			haver alienat
gerundi	alienant			havent alienat
participi	alienat, alienada, alienats, alienades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alieno	alienes	aliena	alienem	alieneu	alienen
	aliene						val
	alieni						sept
	alièn				alienau		bal, alg
				alienam			bal
imperfet	alienava	alienaves	alienava	alienàvem	alienàveu	alienaven
passat simple	aliení	alienares	alienà	alienàrem	alienàreu	alienaren
futur	alienaré	alienaràs	alienarà	alienarem	alienareu	alienaran
condicional	alienaria	alienaries	alienaria	alienaríem	alienaríeu	alienarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alieni	alienis	alieni	alienem	alieneu	alienin
	aliene	alienes	aliene			alienen	occ, bal
imperfet	alienés	alienessis	alienés	alienéssim	alienéssiu	alienessin
		alienesses		alienéssem	alienésseu	alienessen
	alienàs	alienassis	alienàs	alienàssim	alienàssiu	alienassin	bal
		alienasses		alienàssem	alienàsseu	alienassen	val, bal (1)
	alienara	alienares	alienara	alienàrem	alienàreu	alienaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	aliena	alieni	alienem	alieneu	alienin
	–				alienau		bal, alg
	–		aliene			alienen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				alienàvom	alienavo		centr, n-occ
	alienavi						sept
	alienaia	alienaies	alienaia	alienàiem	alienaieu	alienaien	n-occ
condicional	alienariva	alienarives	alienariva	alienarívem	alienaríveu	alienariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alieno	alienos	alieno	alieneguem	alienegueu		n-occ
imperfet	alienessi		alienessi				sept, alg
	alienessa						centr, n-occ
	alieneguessa	alieneguesses	alienegués	alieneguéssom	alieneguéssou	alieneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...alienat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...alienar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...alienat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...alienat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...alienat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...alienat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...alienar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...alienat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...alienat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...alienat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: alieno, aliena, alienem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats

• alienable, alienabilitat, inalienable, inalienabilitat
• alienant
• desalienar

Relacionats

• alienació
• alienador
• alienat

Traduccions

Passar el domini

• Anglès: alienate ^(en)
• Castellà: enajenar ^(es), alienar ^(es)
• Francès: aliéner ^(fr)
• Italià: alienare ^(it)
• Llatí: alienare ^(la), abalienare ^(la)
• Portuguès: alienar ^(pt)

Treure de si

• Anglès: alienate ^(en)
• Castellà: enajenar ^(es), alienar ^(es)
• Francès: aliéner ^(fr)
• Italià: alienare ^(it)
• Llatí: distrahere ^(la)
• Portuguès: alienar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·li·e·nar (4)
• Anagrames: alarien, aliaren, alinear, enlaira, enlairà, lineara, linearà

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.ljeˈnaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí alienare.

Verb

alienar ‎(present alieno, passat aliené, futur alienaré)

1. alienar

Sinònims

• enajenar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lie·nar (3)

Portuguès

Verb

alienar

1. alienar