almoina
Potser volíeu: almoinà
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: ⓘ Occidental: nord-occidental /aɫˈmɔj.na/ valencià /aɫˈmɔj.na/, /aɫˈmɔj.nɔ/
- Rimes: -ɔjna
- Etimologia: Del llatí tardà *alemosina, de eleēmosyna, del grec eclesiàstic ἐλεημοσύνη (eleēmosýnē, «pietat, compassió»).
Nom
modificaalmoina f. (plural almoines)
- Ajut, caritat o beneficència que es dóna sense esperar res a canvi, com poden ser diners, menjar o roba, especialment als pobres.
Compostos i expressions
modifica- L'almoina quan la faràs, no miris a qui la fas: ensenya que el bé es deu fer sense mires particulars.
Sinònims
modificaTraduccions
modificaTraduccions
- Albanès: lëmoshë (sq) f.
- Alemany: Almosen (de) n.
- Anglès: alms (en)
- Àrab: صدقة (ar)
- Aragonès: almosna (an)
- Basc: limosna (eu)
- Búlgar: милости́ня (bg) f. (milostínia)
- Castellà: limosna (es) f.
- Danès: almisse (da)
- Eslovac: almužna (sk) f., milodar (sk) m.
- Eslovè: miloščina (sl) f.
- Esperanto: almozo (eo)
- Estonià: almus (et)
- Finès: almu (fi)
- Francès: aumône (fr) f.
- Friülà: limuèsine (fur) f.
- Gallec: esmola (gl) f.
- Georgià: მოწყალება (ka) (motskàleba)
- Grec: ελεημοσύνη (el) f. (eleimossini)
- Hebreu: צדקה (he)
- Hindi: दान (hi)
- Hongarès: alamizsna (hu)
- Ídix: צדקה (yi)
- Italià: elemosina (it) f.
- Letó: davanas (lv) m.
- Lituà: išmalda (lt) f.
- Llatí: stips (la), eleemosyna (la)
- Maltès: limosja (mt) f.
- Neerlandès: aalmoes (nl)
- Noruec (nynorsk): almisse (nn)
- Occità: almòina (oc) f.
- Polonès: jałmużna (pl)
- Portuguès: esmola (pt)
- Romanès: pomană (ro) f.
- Rus: ми́лостыня (ru) f. (mílostinia), подая́ние (ru) n. (podaiànie)
- Sicilià: limòsina (scn) f.
- Suec: allmosa (sv) c.
- Txec: almužna (cs) f.
- Xinès: 施捨 (zh) (施舍, shīshè)
Verb
modificaalmoina
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de almoinar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb almoinar.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: al·moi·na (3)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 95.
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.