amanírem

Potser volíeu: amanirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈni.ɾəm/, occidental /a.maˈni.ɾem/
• Rimes: -iɾem

Verb

amanírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de amanir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ní·rem (4)
• Anagrames: amarinem, animarem, animàrem, mamarien, manaríem