amanir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.məˈni/
Occidental:	nord-occidental /a.maˈni/
	valencià /a.maˈniɾ/, /a.maˈni/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: amaní
• Etimologia: Probablement de l'italià ammannire ‎(«preparar, disposar»), del llatí *admanuire, del gòtic 𐌼𐌰𐌽𐍅𐌾𐌰𐌽 ‎(manwjan, «preparar»), segle XVII.

Verb

amanir trans., pron. ‎(pronominal amanir-se)

1. Aparellar alguna cosa, tenir a mà el que caldrà per fer una feina.
2. Posar els amaniments a alguna vianda.
3. (pronominal) Disposar-se, preparar-se.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	amanir			haver amanit
gerundi	amanint			havent amanit
participi	amanit, amanida, amanits, amanides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amaneixo	amaneixes	amaneix	amanim	amaniu	amaneixen
	amanesc						bal
	amaneixi						sept
	amanisc	amanixes	amanix			amanixen	occ
	amanixo						n-occ
imperfet	amania	amanies	amania	amaníem	amaníeu	amanien
passat simple	amaní	amanires	amaní	amanírem	amaníreu	amaniren
futur	amaniré	amaniràs	amanirà	amanirem	amanireu	amaniran
condicional	amaniria	amaniries	amaniria	amaniríem	amaniríeu	amanirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amaneixi	amaneixis	amaneixi	amanim	amaniu	amaneixin
	amanisca	amanisques	amanisca			amanisquen	occ
	amanesqui	amanesquis	amanesqui	amaniguem	amanigueu	amanesquin	bal
imperfet	amanís	amanissis	amanís	amaníssim	amaníssiu	amanissin
		amanisses		amaníssem	amanísseu	amanissen
	amanira	amanires	amanira	amanírem	amaníreu	amaniren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	amaneix	amaneixi	amanim	amaniu	amaneixin
	–		amanesqui	amaniguem		amanesquin	bal
	–	amanix	amanisca			amanisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... amanit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... amanir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... amanit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... amanit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... amanit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... amanit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... amanir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... amanit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... amanit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... amanit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: amaneixo, amaneix, amanim

Derivats

• amanida
• amanidor
• amaniment

Sinònims

• [1]: preparar, aparellar
• [2]: adobar, assaonar, condimentar, especiar, preparar, salpebrar

Traduccions

Aparellar

• Castellà: aprontar ^(es), aparejar ^(es)
• Francès: fournir ^(fr), pourvoir ^(fr), préparer ^(fr)
• Italià: preparare ^(it), apparecchiare ^(it)
• Llatí: parare ^(la), preparare ^(la)

Posar amaniments

• Anglès: dress ^(en), season ^(en)
• Castellà: aliñar ^(es), aderezar ^(es), condimentar ^(es), adobar ^(es)
• Francès: assaisonner ^(fr)
• Italià: condire ^(it)
• Llatí: condire ^(la)
• Llengua de signes catalana: OLI ^(csc)

amanir-se

• Anglès: dress ^(en), season ^(en)
• Castellà: aprestarse ^(es), aparejarse ^(es)
• Francès: se préparer ^(fr), se disposer ^(fr)
• Italià: disporsi ^(it), accingersi ^(it), apparecchiarsi ^(it)
• Llatí: sese expedire ^(la), parare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·nir (3)
• Anagrames: amarin, amarín, animar, arniam, marina, Marina, marinà, minara, minarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.