amaníreu

Potser volíeu: amanireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈni.ɾəw/, occidental /a.maˈni.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

amaníreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amanir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ní·reu (4)
• Anagrames: amarineu, animareu, animàreu, manaríeu, numeraia