amanira

Potser volíeu: amanirà

Català

Verb

amanira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ni·ra (4)
• Anagrames: amainar, amarina, amarinà, animara, animarà, manaria