Marina

Potser volíeu: marina, marinà, Mariña

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈɾi.nə/, occidental /maˈɾi.na/^ⓘ
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí Marina.

Nom propi

Marina f.

1. Prenom femení

Relacionats

• Marí

Traduccions

prenom femení

• Castellà: Marina ^(es)
• Francès: Marine ^(fr)
• Gallec: Mariña ^(gl)
• Italià: Marina ^(it)
• Llatí: Marina ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ma·ri·na (3)
• Anagrames: amanir, amarin, amarín, animar, arniam, minara, minarà

Vegeu també

• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, 133. →ISBN.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈɾi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí Marina.

Nom propi

Marina f.

1. Prenom femení, equivalent al català Marina.

Relacionats

• Marino

Miscel·lània

• Síl·labes: Ma·ri·na (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /maˈriː.na/
• Etimologia: Del llatí Marina.

Nom propi

Marina f.

1. Prenom femení, equivalent al català Marina..

Relacionats

• Marino m.

Miscel·lània

• Síl·labes: Ma·rì·na (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈriː.na/
• Etimologia: De Marius.

Nom propi

Marīna f. ‎(genitiu Marīnae)

1. Prenom femení, equivalent al català Marina.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Marīna	-
Vocatiu	Marīna	-
Acusatiu	Marīnam	-
Genitiu	Marīnae	-
Datiu	Marīnae	-
Ablatiu	Marīnā	-

Relacionats

• Marinus