marinà

Potser volíeu: marina, Marina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɾiˈna/, occidental /ma.ɾiˈna/
• Rimes: -a

Verb

marinà

1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de marinar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·nà (3)
• Anagrames: amanir, amarin, amarín, animar, arniam, minara, minarà