minara

Potser volíeu: minarà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /miˈna.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

minara

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb minar

   [Jo] minés, minàs o minara.

2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb minar

   [Ell/ella/vostè] minés, minàs o minara.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·na·ra (3)
• Anagrames: amanir, amarin, amarín, animar, arniam, marina, Marina, marinà