Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.ðuˈβa/, balear /ə.ðoˈba/, /ə.ðuˈba/
Occidental: nord-occidental /a.ðoˈβa/, valencià /a.ðoˈβaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: adobà
  • Etimologia: Del fràncic dubban ‎(«empènyer, copejar»), segle XIII, que també es va fer servir per a referir-se a la cerimònia d'iniciació d'un cavaller en què se li donava un copet d'espasa sobre l'espatlla; després el terme es va fer servir per a «arranjar les armes» i més endavant va prendre el significat d’«arranjar altres coses, amanir».
  • Anagrames: aborda, abordà, baradó, obrada, robada

VerbModifica

a·do·bar trans., pron. ‎(pronominal adobar-se)

  1. Compondre, reparar alguna cosa espatllada.
  2. Assaonar les pells.
  3. Assaonar les carns, posar-les en adob.
  4. Femar, engreixar o enriquir les terres.
  5. Millorar, posar en bon estat.

Compostos i expressionsModifica

  • acabar-ho d’adobar - afegir-se una circumstància negativa a una altra

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: adobo, adoba, adobem
Vocal rizotònica: /o/

RelacionatsModifica

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: \a.ðoˈβaɾ\
Americà: alt /a.doˈbaɾ/, baix \a.ðoˈβaɾ\

VerbModifica

a·do·bar ‎(present adobo, passat adobé, futur adobaré)

  1. adobar (compondre, assaonar)

ConjugacióModifica


Occità
Modifica

VerbModifica

adobar

  1. adobar (compondre)