Català
Modifica

Oriental: central /ə.βuˈna/, balear /ə.boˈna/, /ə.buˈna/
Occidental: nord-occidental /a.βoˈna/, valencià /a.βoˈnaɾ/

VerbModifica

abonar trans.

  1. Acreditar, donar per bo.
  2. Sortir fiador per algú.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: abono, abona, abonem
Vocal rizotònica: /ɔ/

TraduccionsModifica

VerbModifica

abonar trans.

  1. Pagar un quantitat per endavant com a abonament.
  2. Anotar en un compte una partida a favor d'algú; prendre a compte.
  3. (pronominal) Prendre un abonament.
  4. Tornar els diners deixats en dipòsit.

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \a.βoˈnaɾ\
Americà: alt /a.boˈnaɾ/, baix \a.βoˈnaɾ\
  • Etimologia: Del prefix a- i el llatí bonus; [1] de abono [2].

VerbModifica

abonar ‎(present abono, passat aboné, futur abonaré)

  1. abonar
    «El Banco Central abonará en cuenta corriente a cada empresa bancaria los recursos que ellas deben entregar en las entidades del Area Social.» (Banco Central de Chile, Boletín mensual, 1972)
    El Banco Central abonarà en compte corrent a cada empresa bancària els recursos que elles han de lliurar a les entitats de l'Àrea Social.
  2. adobar
    «En Galicia, por ejemplo, las sardinas para abonar los campos, en los años en que la abundancia de este pescado es tal, que no pudiendo dar mano á la salazon, se ven obligados los pescadores a tirarlas.» (Cesáreo Fernández, Anuario de la Comisión Permanente de Pesca para 1869)
    A Galícia, per exemple, les sardines per adobar els camps, els anys en què l'abundor d'aquest peix és tal que, en no tenir mà d'obra per poder-les conservar, els pescadors es veuen obligats a llançar-les.

ConjugacióModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·bo·nar (3)