- Pronúncia(i): oriental /ə.məˈni.ɾəs/, occidental /a.maˈni.ɾes/
- Rimes: -iɾes
amanires
- (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amanir.
- (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanir.
- Síl·labes: a·ma·ni·res (4)
- Anagrames: amaneris, amanir-se, amansiré, amarines, amarinés, animar-se, animares, anisarem, anisàrem, ansaríem, manaries, samarien, sanaríem