- Pronúncia(i): oriental /ə.mə.ɾiˈnes/, occidental /a.ma.ɾiˈnes/
- Rimes: -es
amarinés
- Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amarinar.
- [Jo] amarinés, amarinàs o amarinara.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amarinar.
- [Ell/ella/vostè] amarinés, amarinàs o amarinara.
- Síl·labes: a·ma·ri·nés (4)
- Anagrames: amaneris, amanir-se, amanires, amansiré, animar-se, animares, anisarem, anisàrem, ansaríem, manaries, samarien, sanaríem