amargantege

Català

Verb

amargantege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amargantejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amargantejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amargantejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amargantejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·gan·te·ge (5)
• Anagrames: agegantarem, agegantàrem