amenaçàreu

Potser volíeu: amenaçareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.mə.nəˈsa.ɾəw/, occidental /a.me.naˈsa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

amenaçàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amenaçar.

   [Vosaltres/vós] amenaçàreu o vau/vàreu amenaçar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amenaçar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] amenacéssiu, amenacésseu, amenaçàsseu, amenaçàssiu o amenaçàreu.