amigue

Català

Verb

amigue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amigar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amigar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amigar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi·gue (3)
• Heterograma de 6 lletres (aegimu)