Català

modifica

amistance

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amistançar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amistançar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amistançar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amistançar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mis·tan·ce (4)
  • Anagrama: semàntica