amistares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.misˈta.ɾəs/, occidental /a.misˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

amistares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amistar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amistar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mis·ta·res (4)
• Anagrames: estimaràs, matisares, tamisares