Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ə.mu.iˈna.ɾən/, occidental /a.mo.iˈna.ɾen/
  • Rimes: -aɾen

amoïnaren

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de amoïnar.
    [Ells/elles/vostès] amoïnaren o van/varen amoïnar.
  2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb amoïnar.
    Forma valenciana: [ells/elles/vostès] amoïnessin, amoïnessen, amoïnassen, amoïnassin o amoïnaren.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mo·ï·na·ren (5)
  • Anagrama: nomenaria