amoïnaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.mu.iˈna.ɾən/, occidental /a.mo.iˈna.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

amoïnaren

1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de amoïnar

   [Ells/elles/vostès] amoïnaren o van/varen amoïnar.

2. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb amoïnar

   Forma valenciana: [ells/elles/vostès] amoïnessin, amoïnessen, amoïnassen, amoïnassin o amoïnaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·ï·na·ren (5)
• Anagrama: nomenaria