amoïnares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.mu.iˈna.ɾəs/, occidental /a.mo.iˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

amoïnares

1. segona persona del singular (tu) del passat simple de amoïnar

   [Tu] amoïnares o et vas/vares amoïnar.

2. segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amoïnar

   Forma valenciana: [tu] amoïnessis, amoïnesses, amoïnasses, amoïnassis o amoïnares.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·ï·na·res (5)
• Anagrames: amoïnar-se, ensomiara, ensomiarà