amonede

Català

Verb

amonede

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amonedar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amonedar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amonedar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amonedar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·ne·de (4)