amorràreu

Potser volíeu: amorrareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.muˈra.ɾəw/
	balear /ə.moˈra.ɾəw/, /ə.muˈra.ɾəw/
Occidental:	/a.moˈra.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

amorràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amorrar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amorrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mor·rà·reu (4)
• Anagrama: arremorau