amorriares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.riˈa.ɾəs/
	balear /ə.mo.riˈa.ɾəs/, /ə.mu.riˈa.ɾəs/
Occidental:	/a.mo.riˈa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

amorriares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de amorriar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amorriar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mor·ri·a·res (5)
• Anagrames: amorraries, amorriar-se, arrosaríem