Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /a.moˈti.ne/
  • Rimes: -ine

amotine

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amotinar.
    Forma valenciana: [jo] amotino, amotine, amotín o amotini.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amotinar.
    [Que jo] amotini o amotine.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amotinar.
    [Que ell/ella/vostè] amotini o amotine.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amotinar.
    Amotini o amotine [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mo·ti·ne (4)
  • Heterograma de 7 lletres (aeimnot)
  • Anagrames: atoníem, notàiem