amunionàreu

Potser volíeu: amunionareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.ni.uˈna.ɾəw/
	balear /ə.mu.ni.oˈna.ɾəw/, /ə.mu.ni.uˈna.ɾəw/
Occidental:	/a.mu.ni.oˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

amunionàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amunionar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mu·ni·o·nà·reu (6)