Potser volíeu: amuniones

Català

modifica
Oriental:  central /ə.mu.ni.uˈnes/
balear /ə.mu.ni.oˈnes/, /ə.mu.ni.uˈnes/
Occidental:  /a.mu.ni.oˈnes/

amunionés

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mu·ni·o·nés (5)
  • Anagrama: ensomniau