amuntonares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mun.tuˈna.ɾəs/
	balear /ə.mun.toˈna.ɾəs/, /ə.mun.tuˈna.ɾəs/
Occidental:	/a.mun.toˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

amuntonares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amuntonar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amuntonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mun·to·na·res (5)